Parlem amb Ariadna Miñambre, Sílvia López i José Fernando Mascarell, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la comarca del Garraf

4 jul.

Image

Quina és la feina que fa la Plataforma? Amb quins objectius treballeu?

Nosaltres treballem amb gent afectada en temes d’habitatge: tant de lloguer com d’hipoteca. Nosaltres l’assessorem a través d’un advocat que treballa voluntàriament. Som una entitat que assessora legalment la gent que pateix aquesta problemàtica, d’una manera totalment gratuïta. Ens ve gent molt desesperada i el que fem és ajudar-los perquè puguin solucionar el seu problema d’habitatge. Ara mateix, treballem en tres àmbits: la campanya “Stop desnonaments”, l’obra social de la PAH (ocupació d’edificis propietat de bancs) i la ILP per modificar la Llei Hipotecària.

A part d’aquestes qüestions legals i d’assessorament, també treballeu la mobilització, quan cal…

La gent afectada ens demana accions per reclamar dacions en pagament al seu banc. Anem al banc en grup, ens asseiem a fora, xiulem fins que el director atengui la persona…

Què us ha portat a constituir-vos com a Plataforma a la comarca?

Venim de la Plataforma de Barcelona. Allà vam conèixer molt el tema i, per les demandes que ens van fer, vam decidir constituir-nos aquí. Ens trobem cada dimarts al TOC.

Acolliu també persones desnonades per impagament de lloguers…

La plataforma està més enfocada a temes hipotecaris però, com que se’ns acosta gent amb problemes pels lloguers, també els atenem i treballem el tema. Ens ve gent que té problemes per pagar el lloguer des de fa mesos i vénen a informar-se de què els pot passar i quin serà el procés que se seguirà.

Perdre la casa és de les coses més dures que et poden passar…

Sí, però, a més, en el cas de la hipoteca, a part de treure’t de casa teva, et queda un deute per a tota la vida, entres a les llistes de morosos… Saps que mai no podràs fer front a aquest pagament.

I això, és igual a tots els països del nostre entorn?

A tota la Unió Europea s’accepta la dació en pagament, l’Estat espanyol és l’únic en què el deute continua fins i tot després d’haver perdut l’habitatge.

Parleu-nos una mica de la ILP

És una Iniciativa Legislativa Popular, una eina que tenim els ciutadans per poder modificar lleis. En aquest cas, volem modificar la Llei Hipotecària. S’han de fer arribar al Congrés dels Diputats un mínim de cinc-centes mil signatures per tal que s’hi debati la proposta. Com que es recullen a tot l’Estat, s’haurien de poder aconseguir fàcilment. La gent està molt conscienciada en aquesta problemàtica i vol signar la petició.

Què s’hi demana, concretament?

La iniciativa té tres punts: la dació en pagament amb efectes retroactius (per a persones desnonades des de l’any 2007), lloguers socials a partir del parc d’habitatges propietat dels bancs per efecte dels desnonaments (entenem per lloguer social que el preu no sigui superior al 30% dels ingressos del llogater) i la paraliltzació de tots els desnonaments.

Quina resposta preveieu dels partits polítics, al Congrés?

Se’ns ha donat suport des d’alguns sindicats i d’alguns partits a nivell municipal, en alguns ajuntaments. Quan la proposta arribi al Congrés, no sabem què passarà. Ara mateix, la ILP la mou molt més la Plataforma que els sindicats o que cap partit. Té suports però no sabem què diran quan s’hagin de prendre decisions. Si s’hi neguen, faran enfadar molta gent; si ho aproven, farem una gran festa!

Tal com està la situació, el nombre de persones que es dirigeixen a la Plataforma deu ser molt alt…

Sí, hi ha un munt de desnonaments cada dia. El que passa és que a molta gent no li agrada donar la cara i prefereix no dir res per vergonya. De vegades vénen a l’últim moment, quan estan a punt de ser desnonats però, cada vegada més, se’ns acosten al començament del procés.

A part del drama personal que suposa per a cadascuna de les persones afectades, aquest degoteig constant de desnonaments sembla del tot insostenible, com a societat. Com ho veieu?

Això serà com una epidèmia, un autèntic problema social. Tothom pensa que no et tocarà mai però ningú no en pot estar segur. És absurd sentir vergonya per una qüestió que no és culpa teva; ningú no decideix quedar-se sense feina i sense ingressos, sense poder fer res. Pot afectar gent de tots els nivells econòmics.

En aquests anys, es van fer autèntiques barbaritats a l’hora de contractar hipoteques: falsificació de nòmines… Els bancs et deien: “Tranquil. Si un dia no pots pagar, ja t’ajudarem.” I ara, els maltracten, els fan la vida impossible, hi ha molta gent que s’ha suïcidat per aquest problema. És necessària molta pressió per poder anar solucionant casos. Si vas tu sol, et prendran per ximple i faran amb tu el que vulguin; si hi ha la Plataforma al darrere, no et tracten de la mateixa manera.

També és molt important adonar-se que no estàs sol davant d’una situació difícil. Les coses no són tan simples com rebre la notificació de la data, agafar les teves coses i marxar i fer-se invisible. No ens hem de treure del cap que són persones, les que viuen en aquests habitatges… Hi ha moltes maneres d’arribar aquí, com ara no tenir ni feina ni cap tipus d’ajuda. A més, amb les retallades, han eliminat l’únic subsidi que quedava. Quina sortida et deixen? Potser l’única és la Plataforma, on de seguida et diuen –de paraula i amb les seves accions– que no estàs sol. Si aquest recolzament el tinguéssim dels polítics, dels polítics que ens governen, evidentment aquesta mena de plataformes no existirien, no serien necessàries. Pots parlar amb l’Ajuntament, amb Serveis Socials o amb la mateixa Alcaldessa si te la trobes pel carrer, però t’adones de qui et pot ajudar i qui no, ja no a resoldre el teu problema sinó a estar amb tu en aquests moments, i qui només et dóna paraules buides i et deixa tirat.

Com són les relacions amb l’Ajuntament i amb les diverses institucions amb competències en Serveis Socials?

No hi ha gaire relació perquè, en general, no et fan ni cas, es van passant la pilota. Passa el mateix a Vilanova que arreu. En aquests casos no serveixen de res. El més útil és anar amb entitats i plataformes on hi ha gent que ha passat o està passant pel mateix problema.

Voleu afegir alguna cosa?

És molt trist l’abandonament per part de les autoritats, de Serveis Socials, i això s’ha de denunciar públicament. Hi ha coses que ens fan mal com a persones, perquè tenim cor, tenim sentiments… El que està passant és un drama personal que afecta milers de persones, centenars a Vilanova i la Geltrú… De vegades és important que aquestes persones puguin expressar el mal que els fa la situació, com se senten quan obren la nevera i no hi ha res, quan els tallen la llum, quan estan sense aigua… Els afectats no ens hem inventat aquesta situació, paguem les conseqüències del que uns altres han provocat.

Teniu dades del nombre de desnonaments a la comarca en els darrers anys?

No hi ha dades concretes però es parla de set-centes famílies afectades a Vilanova per desnonaments, ja sigui per hipoteques o per lloguers.

Per acabar, on us pot trobar qualsevol persona afectada o que, senzillament, vulgui col·laborar amb vosaltres?

Ens poden trobar els dimarts a partir de les sis de la tarda al TOC i també ens poden escriure a l’adreça pahgarraf@gmail.com.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: