Entrevista a Marta Domènech, presidenta de l’Associació d’Amics d’Unesco-Garraf

29 març


Què és i quins objectius té Unesco-Garraf?
Som un club Unesco, diguéssim, una associació que pertany a una federació de la xarxa civil d’Unesco i ens dediquem a promoure i divulgar els valors de la Unesco, que serien l’equilibri entre nord i sud, els drets humans, la cultura de la pau, promoció del diàleg intercultural i interreligiós, el medi ambient… El que passa és que la majoria dels nostres socis al Garraf són de Vilanova i molt sensibles amb el tema del patrimoni, per tant, ens hem especialitzat en la qüestió de la defensa del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat. De tant en tant també fem alguna cosa respecte del patrimoni natural i, puntualment, activitats de cooperació internacional perquè tenim una companya que s’hi dedica fa temps. Es podria dir, doncs, que de tot aquest marc de valors focalitzem el nostre treball en la salvaguarda del patrimoni de Vilanova perquè és un interès compartit per la majoria dels socis actuals.

Hi ha associacions semblants en altres comarques?
Sí, la xarxa civil d’Unesco és enorme. Hi ha moltes escoles, biblioteques i associacions que defensen els principis de la UNESCO. Nosaltres tenim relació amb la FCACU, la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO, amb els quals fem una assemblees periòdiques, però bàsicament centrem l’acció en el territori, perquè treballem l’acció global però també local. Som una associació petita però amb una característica molt important: que capitalitzem un grup de col•laboradors i experts, arquitectes, biòlegs, historiadors,…que ens enriqueixen i aporten visions especialitzades.

¿És en aquest marc de treball local, que heu plantejat les jornades de reflexió sobre el patrimoni que van començar al mes de novembre?
Bé, nosaltres des de l’any 2005 vam haver de tirar endavant moltes accions reivindicatives i de denúncia a causa de l’estat d’abandó del patrimoni de la ciutat i per això no ens vam poder dedicar a la tasca divulgativa. A partir de l’any passat vam decidir canviar l’estratègia, en part també perquè es van produir, encara que no definitius, alguns senyals de canvi pel que fa a la preservació del patrimoni. Llavors vam decidir muntar aquestes Primeres Jornades de reflexió sobre la importància de la preservació de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX, com a element revitalitzador de la ciutat del segle XXI perquè entenem que per encarar el futur cal valoritzar el llegat del passat i que el ric patrimoni del segle XIX pot aportar claus de desenvolupament econòmic i de revitalització del paper de capitalitat de Vilanova. Aquestes jornades són el primer assaig de divulgació i de posada en valor d’aquest patrimoni tan important de la ciutat, que sovint passa inadvertit. Hem volgut destacar el llegat dels indians, els valors dels interiors, figures com la de Josep Salvany, mestre d’obres durant el XIX, i l’illa patrimonial formada per Can Papiol, la Sala, els Josepets i la casa Mir. També hem visitat espais poc comuns com la casa Jenaro Ferrer, hem visitat l’interior de Josepets…i hem vist la ciutat des del Campanar de Sant Antoni i des del torratge de l’Escola El Cim. Les dues últimes conferències es dedicaran a parlar dels instruments de conservació.

Segons vosaltres, què es pot fer per conservar aquest patrimoni tenint en compte que té un cost molt elevat?
És cert que tot té un cost, també el té l’obra nova. Conservar i rehabilitar costa diners, però perdre la memòria col•lectiva, és a dir la identitat, no té preu. D’entrada cal que ens decidim per quina ciutat volem, compacta o de creixement a costa d’habitatges antics com els últims anys. També cal aprofundir amb el que entenem per, conservar o rehabilitar i com ho estem fent. Hi ha molts arquitectes i constructors que tracten les intervencions en cases antigues com si fossin d’obra nova. Per conservar, cal fer pedagogia dels valors patrimonials de la ciutat i promoure formació especialitzada en aquest sentit.
Una altre aspecte que volem destacar és el nostre desacord amb la delimitació actual administrativa del Centre Històric. Creiem que s’hi hauria d’incloure tota la part de l’Eixample central, cosa que donaria al conjunt un valor cultural que la ciutat ara no té i permetria una lectura més ordenada i entenedora dels diferents moviments estètics.
De fet nosaltres ens basem en els principis expressats en La carta de Cracòvia, que posa al damunt de la taula la necessitat de protegir els conjunts històrics entesos com un ecosistema. Si no es fan intervencions en la ciutat com un tot, la visió de conjunt es va debilitant i això acaba afectant els edificis singulars.

En aquest sentit, com veieu la intervenció integral que s’ha fet al Nucli Antic? Hi heu tingut cap paper?
Sí, formem part del Consell Assessor del Nucli Antic i segons ens han dit, serem també dins la nova Comissió de Qualitat en l’Edificació, però no hem estat dins el Comitè d’Avaluació de la Llei de Barris. Considerem que s’ha de valorar positivament la intervenció de la Llei de Barris i també el Plan Zapatero en la mesura que ha permès una intervenció amb un criteri unificador. Aquesta gran extensió de carrers arreglats dóna oportunitats a la ciutat. Quant a les façanes, però, tenim molt a dir. Per posar un exemple, tot i estar a punt d’acabar les subvencions del Nucli Antic, encara no s’ha acabat la carta de colors. Un altre aspecte sobre el qual volem cridar l’atenció és la falta de protecció sobre l’Eixample central, hi hauria d’haver una moratòria d’enderrocs sobre aquesta zona, com a mínim fins que s’aprovi el Nou Pla Especial i de Catàleg. Aquesta mesura evitaria el perill que actualment planeja pel damunt de les cases del XIX i que tanta personalitat donen a la vila. També creiem que la ciutat hauria de tenir un cos d’inspectors encarregats per fer complir la normativa. Hem de pensar que totes aquestes cases i carrers, entre altres coses, són l’escenari de la festa tal com la coneixem. Quina classe de festa tindrem si l’escenari històric progressivament s’empobreix?

Abans parlaves de l’illa patrimonial, què es pot fer per mantenir tot aquest conjunt sense que representi una càrrega excessiva per a l’Ajuntament?
Bé, d’entrada hem de canviar conceptes. El patrimoni no és una càrrega, és una inversió. O en tot cas és una càrrega quan es practica una política de lluïment i no hi ha al darrera un Pla global del patrimoni. Ningú no vindrà a veure La Sala per l’interès que té com a tal edifici només, però potser sí, si amb la visita també es pot veure Can Papiol, Josepets o el refugi antiaeri. Es pot arribar a tenir un turisme cultural de qualitat interessat pel conjunt, si tenim cura del llegat dels avantpassats. Però d’això se n’ha de parlar molt perquè cal canviar conceptes. Per això proposem que s’obrin espais de divulgació, reflexió i debat. Hi ha molta gent en aquesta ciutat que podria aportar idees i projectes.
Potser es podria obrir també a la iniciativa privada…
Naturalment. Es podria implicar els diferents agents de la ciutat, començant per coresponsabilitzar-los i fer-los sentir orgullosos de tot aquest conjunt patrimonial de la nostra ciutat, que sovint no s’aprecia mirant només una casa o un detall sinó que demana una mirada global.

Col•laboreu amb altres entitats?
Sí, en temes de medi ambient, naturals, col•laborem de tant en tant amb l’APMA i en alguns aspectes, com de divulgació del patrimoni històric, amb la Talaia, per exemple. No és una col•laboració contínua, però sí puntualment.

¿I els partits i l’Administració són receptius a les vostres inquietuds?
Cada vegada més. Diguéssim que hem passat del desert, a una situació en que es fan coses, tard però es fan coses. Perquè ens fem una idea, l’any 2004 em vaig trobar el Pla de Catàleg vigent en un prestatge ple de pols. De fet quan el vaig demanar no el trobaven. Era una informació que no circulava. En canvi els últims anys hi ha hagut una moratòria d’enderrocs al Nucli, Antic, una altra per al Cap de Creu,… Ha canviat en positiu. Això explica també perquè nosaltres hem canviat la via de la denúncia constant per la de la divulgació.

Bé, moltes gràcies per la informació i per l’entusiasme que poseu en aquesta feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: