ENTREVISTA A MARI PAU MUNUERA (PRESIDENTA), MARIA XOSÉ GONZÁLEZ (SECRETÀRIA) i MANOLI ÁLVAREZ (TRESORERA) DE L’ASSOCIACIÓ DE DONES LA FRONTISSA

17 febr.


Podeu explicar què és la Frontissa, des de quan existeix, quanta gent sou, les activitats…?
Fa dotze anys que existeix. Hi havia un grup de dones amb un altre nom al barri de Sant Joan, patrocinades per l’Ajuntament, amb una monitora, però que en un moment determinat vam creure que calia fer un treball més específic sobre les dones, per reivindicar el nostre paper en la societat , buscar alternatives… Va coincidir que llavors es va començar a parlar als mitjans de comunicació de la violència sobre les dones. Aquí a Vilanova no hi havia cap grup així. Ara bé, quan es va començar a parlar de compromís de les dones amb la societat i de reivindicacions, llavors molta gent va marxar i ens vam quedar les que realment crèiem en el projecte.

Quantes persones en formeu part ara mateix?
Unes trenta.

I quines activitats dueu a terme?
Fem moltes activitats: els dimecres fem atenció aquí al local de l’Espai d’Entitats a partir de les 6 o les 7 fins a les 8 o més tard si és necessari, tenim un telèfon d’atenció les 24 hores (646811644), el projecte Viu la teva ciutat que va adreçat a dones que provenen d’altres països per fer alfabetització en català, cursos d’informàtica, també el projecte Fènix, i el Donart per dones que es dediquen a les arts plàstiques, el premi literari “Carta a qui maltracta”, adreçat a nois noies d’institut, commemorem el 8 de març i el 25 de novembre, fem el butlletí, mantenim actualitzat el Facebook i el blog, i sempre que podem organitzem xerrades i conferències.

En què consisteixen exactament els projectes Viu la teva ciutat i Fènix?
L’objectiu bàsic del projecte Viu la teva ciutat és que les dones provinents d’altres països es puguin desenvolupar a la ciutat a nivell lingüístic i d’administració. S’aprofita també per fer un recull de deures i drets. I el projecte Fènix va adreçat a aquelles dones que pel fet de ser dones han tingut alguna dificultat en la seva vida, separacions traumàtiques, discriminacions familiars o laborals pel fet de ser dones… Aquí, de la mà d’una persona especialitzada, s’intenta tancar les ferides. No es tracta d’autoajuda. Nosaltres en diem Fènix perquè reviuen de les cendres.

Tot aquest conjunt d’activitats justificaria la creació d’un Casal de Dones, que és una de les vostres reivindicacions. En què consistiria i com funcionaria?

Doncs seria un edifici on hi hagués diverses organitzacions de dones i on es poguessin aplegar totes aquestes activitats, que a hores d’ara es fan en diferents llocs de la ciutat: a la Biblioteca, a l’Espai d’Entitats, a l’Orfeó, d’altres grups de dones han de fer les seves activitats a la UPC,.. . Potser nosaltres hem estat una mica pioneres a Vilanova, però els últims anys n’han anat sorgit molts, de grups de dones, que no ens coneixem, no ens trobem, amb les quals per tant no es pot fer xarxa. L’existència d’un Casal de Dones faria possible que més dones s’associessin. Hi podrien ser també els àmbits femenins dels partits polítics i dels sindicats, per exemple, o qualsevol altre grup amb altres interessos que no siguin la política o l’economia. D’aquesta manera es guanyaria en visibilitat. A Vilafranca, sense anar més lluny, ja existeix.

Canviant de tema. Quina valoració feu dels efectes de la Llei contra la violència de gènere?

Pensem que ha representat un pas endavant però que com en totes aquestes lleis han faltat els recursos per aplicar-les de manera efectiva. Ha faltat formació, mitjans, és a dir, personal i pressupostos. Amb el govern anterior la policia encara va tenir un pla específic de formació impulsat per la Conselleria d’Interior, però amb el nou govern de Convergència això ha desaparegut. Al protocol de violència contra les dones s’han d’incloure tots els agents que participen, però passa sovint que en el moment de recórrer a qualsevol d’aquests agents la personada formada en aquest àmbit no està disponible. La llei es basa molt en la bona voluntat dels agents que la porten a terme.

I de la Llei d’interrupció de l’embaràs?
És anacrònic que a hores d’ara s’estigui parlant encara d’això. S’hauria d’esta parlant de salut reproductiva, que està definida per l’OMS com un estat de benestar físic i psíquic en tot el que té a veure amb la sexualitat i la reproducció, i no parlar encara d’avortament. L’avortament és el fracàs de la salut reproductiva. El que passa és que estem enredats en temes morals, quan en realitat es tracta d’una qüestió de formació.
Pel que fa a les polítiques d’igualtat, quina és la vostra postura? Sobre les quotes, per exemple.
Es diu que una persona no ha d’estar ocupant un lloc perquè sigui home o perquè sigui dona, sinó perquè ho valgui, però nosaltres ens preguntem dues coses, qui decideix qui val per a què, i si els que i ocupen càrrecs de responsabilitat són els que més valen. Així doncs, estem a favor de les quotes però no amb la lectura lineal que es fa, de tants homes tantes dones. Les quotes estan bé sempre que la feminització dels estaments que poden impulsar un home o una dona estigui prou equilibrada. Les quotes, de fet ,haurien d’estar superades i s’hauria de poder promocionar algú sense tenir en compte si és home o dona. I una cosa molt important, les quotes no serien necessàries si els homes assumissin la seva part de treball domèstic, i de cura i atenció a les persones. De vegades passa que les decisions importants les prenen els homes a la barra del bar un cop acabada una reunió que les dones han hagut d’abandonar per atendre qüestions domèstiques.

De quina manera es veuen afectades les dones per la crisi?

Pel que fa a la violència contra les dones, paradoxalment augmenten els casos d’assassinats i disminueixen les denúncies. Això té una explicació econòmica. La dona que no té feina ara ho té més difícil per denunciar la persona que està donant de menjar als seus fills, que potser paga la hipoteca,… La crisi ha augmentat la sensació d’inseguretat de les dones. En el cas de les dones immigrades, cal tenir en compte que es donen casos molt heterogenis: dones que han deixat la família als seus països, parelles que vénen a treballar tots dos i dones que acompanyen el seu marit però no s’incorporen al mercat laboral. Es tracta, doncs, de tot un ventall de problemàtiques. Tothom està descontent i, a més, elles se senten atrapades. Aquí no hi ha recursos i sovint tampoc no poden optar per tornar al seu país. En qualsevol cas, la crisi cau amb molta més força sobre les dones.

Parlem del tema delicat de la prostitució?
La prostitució es considera un tipus d’esclavisme, però hi ha feines considerades dignes que tenen el mateix grau d’esclavisme i estan més mal pagades. Després hi ha la qüestió hipòcrita de si es fa al carrer..

Però La Frontissa és partidària de l’abolició?

Evidentment, però no volem que aquesta abolició comenci castigant les prostitutes. Que es comenci castigant els traficants, els explotadors i els usuaris. Les prostitutes són la part més dèbil i per tant no és sobre elles que ha de caure el pes d’aquesta abolició.

Per anar acabant, no creieu que ha baixat l’esperit feminista?
Igual que ha baixat l’esperit d’esquerres o el de contestació. Les dones formen part del conjunt de la societat i se senten afectades pels canvis com la resta. I, a més, hi ha una cosa molt perversa. A nivell educatiu i històric es minimitza molt la importància del feminisme. Encara es pensa en les dones que demanaven el vot i que s’encadenaven,…Nosaltres ens considerem feministes perquè encara cal lluitar, però també en memòria de totes les dones que han lluitat. La nostra definició de feminisme és “ser iguals però sent diferents”, ningú és igual a ningú ni una dona és igual que una altra dona, però hi ha uns drets que tots hem de tenir. I la base de la igualtat està en el repartiment del treball domèstic. El feminisme no és en cap cas l’altra cara del masclisme com s’ha volgut fer entendre sovint. I tot i que hi ha plantejaments feministes molt diversos, no n’hi ha cap que hagi volgut dominar o agredir els homes. Malauradament encara hi ha dones per a qui que la paraula ”feminista” és com un estigma. En el cas de les dones més joves segurament és perquè encara no noten el pes de la discriminació laboral, dins la parella,..Això se sent més tard. A més, de la mateixa manera que ens han fet creure que tots érem de classe mitjana, que ja érem europeus,…doncs també ens volgut fer creure que ja tots som iguals.

Com celebrareu el proper 8 de març?

Enguany ho tenim una mica malament perquè coincideix amb la Setmana Blanca i amb el Carnaval. Així que, tot i que normalment ho fem a part, ho celebrarem conjuntament amb l’Ajuntament. Hi haurà un acte públic el dia 8 al matí i nosaltres hi participarem.

Voleu afegir alguna cosa més?
Doncs que la base de tot és repartir la feina pagada i la no pagada entre tots i totes al cinquanta per cent. La resistència davant d’això és el que genera tota la problemàtica. Com diu el nostre lema: “Som i volem el cinquanta per cent”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: