ENTREVISTA A MIQUEL ILLA, PATRÓ MAJOR DE LA CONFRARIA DE PESCADORS DE VILANOVA DES DE L’ANY 2008

17 nov.

Com està el sector pesquer a Vilanova, Miquel?
Molt malament, com a tota la costa catalana. Estem passant per una situació de crisi com en tots els sectors. És una crisi profunda deguda a molts factors, no tan sols a l’escassetat de captures, sinó també a la comercialització del peix, al cost dels estris que necessitem i que van pujant any rere any, al tema del gasoil, evidentment. És a dir, anar a pescar cada dia costa més i, en canvi, nosaltres venem el peix a un valor, en la majoria dels casos, de fa 20 o 30 anys enrere. Alguna cosa caldrà fer per poder subsistir.

Una part de la culpa la deu tenir també la competencia del peix de fora, no?
És clar, és clar. A Mercabarna, que és el mercat central, hi entra peix d’arreu del món, xilè, d’Àfrica, de l’Argentina,… I la gent què fa a la vista de la crisi que patim? Busca preus més barats. I tot i que els preus del peix a la Llotja d’aquí nosaltres considerem que són molt barats, un cop a les peixateries no poden competir amb productes congelats o semicongelats vinguts de fora.

Però el peix que pesqueu a Vilanova es queda aquí o va a fora?
No hem fet un estudi de la traçabilitat del peix de Vilanova, cosa que ens agradaría poder fer algún dia, però les peixateries d’aquí ens compren molt. El que és segur, però, és que no tot es queda aquí, això segur que no.

Quantes barques sou?
Una vuitantena i 367 persones treballant-hi. Això significa unes tres-centes famílies que en viuen directament.

Hi treballens molts immigrants?
Sí, sí, sobretot magribins I alguns sudamericans. La majoria van al sector de “la llum”, la pesca de nit de la sardina i el seitó, que és una feina dura que va subsistint en fran part gràcies a ells, ja que representen el gruix de la tripulació.

El joves d’aquí no s’hi senten atrets, per aquest món?
No, en absolut. Llevat d’aquells casos en què l’empresa passa de pares a fills, la veritatés que no. Molts se’n van anar a la construcció i alguns amb la crisi han tornat. Però la situació és tan dura que en el cas dels mariners a hores d’ara ja no podem dir que siguin mileuristes ni de lluny.

Es cobra un sou fix al mes o com funciona?
No, no ha funcionat mai així. Es treballa amb un concepte que es diu “a la par” i que vol dir, resumint-ho, que un cop tretes les despeses (bàsicament el gasoil i la seguretat social) l’empresa i la tripulació es reparteixen els guanys setmanalment al 50 %.

La flota està en condicions?
La flota vilanovina és una de les més importants de Catalunya. L’any passat, per exemple, va ser el port amb més captures i vendes, encara que s’ha d’aclarir que vam estar de sort i hi va haver tant de peix a la nostra costa que van venir barques d’altres llocs a pescar i a vendre a la nostra Llotja. Es va vendre peix per valor de més de 12 milions d’euros. En canvi enguany potser no s’arribarà als onze. A mi, però, m’agradaria dir que Vilanova és destacable no només pel nombre de barques que hi ha o de famílies que en viuen, sinó perquè es conserven tots els sectors de pesca tradicionals del Mediterrani, el de llum, el d’arrossegament, el palangre, el tresmall, el pop, el del tallarín,… Una varietat de sectors que ha desaparegut de la majoria de ports i que nosaltres som dels poc que conservem en gran.

I el mar, com el tenim?
Pel que fa a les captures ara està passant una crisi forta el sector de la sardina i el seitó. De la resta el que està més malament és la pesca a prop de la costa. Com més a prop, pitjor. El tallarín, l’almeja, el cargol punxent, que són els que es fan en zona de platges, estan desapareixent. I no és pas per sobrepesca, això segur. Per l’experiència que tenim, nosaltres ho atribuïm a les depuradores. Potser a causa d’algun producte que hi posin perquè les aigües estiguin més blaves i o així. Tots els pescadors de la costa catalana diem el mateix.

La térmica de Cubelles no hi influeix?
No, no, segur que afecta més la dessaladora que han fet al Prat, i en un futur la que s’ha de fer a Cunit.

I els biotops que es van dipositar al fons són útils?
Sí, en van posar una vintena, em sembla. Potser ajudaran, no dic que no, però és possible que facin augmentar la presència d’un cert tipus de peix i provoquin la disminució d’un altre. Fa anys, del port de Vallcarca a Barcelona se n’hi van tirar més de mil, amb barres de ferro i coses que ara estan prohibides, i ara no hi ha ni un peix. Ni un.

Les arts que feu servir són respectuoses amb el medi? L’arrossegament, per exemple?
Les que fem servir són totes autoritzades i són les que són. Les arts d’arrossegament sempre es diu que trillen el fons, sempre se sent a dir això, o que el trinxen, però el cert és que si els pescadors hi pesquen sempre hi ha peix, el terra es va com regenerant. Quan deixes de pescar-hi no s’agafa res. Possiblement es podrien regular altres coses, altres maneres… El que fa por és que l’administració, els biòlegs, gent de bona voluntat, sempre volen regular la feina del pescador, només al pescador.

Es fan parades biològiques?
Sí, i tant. Enguany per exemple el sector de” la llum” tornarà a parar dos mesos, com cada any, però només en cobrarà mes i mig. I el de l’arrossegament també en fa. Els armadors cobren un tant per la parada i els mariners van a l’atur, cosa que no està bé.

Creus que caldria adoptar mesures de potenciació del sector?
I tant. És absolutament necessari. La primera podria ser liberalitzar el subministrament del gasoil. Actualment ens veiem obligats a comprar-lo a Repsol fins que no tinguem un dipòsit. Segurament si poguéssim triar el preu seria més econòmic. Una altra mesura aniria en la línea de millorar la comercialització, d’obrir les possibilitats de venda, a través d’internet, sota comanda, arribar a la restauració directament, per exemple. .. Com més clients, volem pensar que el preu seria millor, suposem. Es tracta d’engrandir la xarxa de compradors directes. També s’ha de potenciar qualitat del nostre peix. Si no mirem de reduir les despeses per un cantó i augmentar el producte nostre per l’altre, estem perduts.

I la pesca turisme?
Això, com qualsevol cosa que sumi, ens aniria molt bé, seria de fàbula com a alternativa, però la cosa està molt endarrerida, perquè des de Capitania Marítima es posen molt incovenients en l’aspecte de la seguretat.

Les condicions del port són òptimes? Hi ha problemes d’espai o d’interferència amb tantes activitats en tan poc espai? Com són les relacions amb les Administracions?
Pel que fa a les condicions, no tenim cap problema. El Port depèn de la Generalitat, però a part d’això les relacions amb l’Ajuntament sempre han estat molt bones. La dársena pesquera és una mica petita però la veritat és que els espais están ben definits i estem molt bé. Hi ha bona relació amb tothom. I pel que fa al el Pla Estratègic, s ‘està aplicant com està previst.

Per acabar, és inevitable parlar del tema de la tanca. Com veieu vosaltres el tema?
A nosaltres ens sorprèn que es critiqui tant i ens sembla que es fa molta demagògia. Potser la gent no sap que tret de les hores de feina, és a dir de les 8 a les 10:30 i de les 15 a les 17 el port és accesible a tothom a peu , fins i tot en bicicleta, i els caps de semana sencers. Només es tanca en aquestes hores perquè són les hores en què es treballa i es ven el peix. Es fa per raons de seguretat com es faria en qualsevol polígon.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: