“EL PENEDÈS HA DE GENERAR LA SEVA PRÒPIA RIQUESA; CONFIAR EN MACROPROJECTES ALIENS ÉS NO CONFIAR EN ELS RECURSOS PROPIS, ÉS VENDRE’S A BAIX PREU”

18 oct.

La Plataforma “No Fem el CIM” va néixer el 2003 per lluitar contra el desenvolupament d’aquest projecte que, a part de trinxar el territori agrari, transmutarà el codi genètic penedesenc. Actualment s’han recollit més de 5.000 signatures contra el Logis Penedès i s’han presentat més de 1.200 al•legacions contra el Pla Territorial del Camp de Tarragona. La Plataforma demana que, tal i com ja han fet els ajuntaments de L’Arboç, La Bisbal i Vilafranca del Penedès, els ajuntaments penedesencs facin arribar les al•legacions abans del 3 de novembre al departament de Política Territorial, per evitar que aquest Pla Director d’Infraestructures Viàries i Ferroviàries del Baix Penedès que vol imposar el Logis tiri endavant. Pau Batlle és un dels portaveus de la Plataforma “No Fem el CIM”.

– Per què el Logis Penedès no és una bona idea per a la comarca del Baix Penedès?
El Penedès es troba situat entre dos grans centres metropolitans: l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. Això converteix el territori agrari en un corredor de transport metropolità. El corredor és més intens ja que forma part de l’eix mediterrani de transport, des del Marroc fins a Lió i d’allí al centre Europa i als països Bàltics. La idea és un eix ferroviari especialitzat en el transport de mercaderies que faci aquest recorregut per competir amb els vaixells que, provinents del canal de Suez, han de donar la volta per l’estret de Gibraltar per arribar als ports d’Anvers, Rotterdam o Hamburg, es guanyen quatre dies. El CIM del Penedès, pel fet de tractar-se d’un port sec, queda relegat a un suposat intercanvi modal entre la carretera i el tren. Avui dia, però, l’eix ferroviari encara no està ni previst ni pressupostat per l’Estat espanyol.

La crítica a aquest Pla és que parteix de suposats arguments inexistents. A part de la inexistència del projecte del tren de mercaderies, l’argument que el CIM (300 ha) es fa per no omplir de naus logístiques tot el Penedès s’ha vist desmentit per l’acceptació per part del mateix govern de la Generalitat del centre logístic del Corte Inglés (125 ha) al municipi de la Bisbal, al costat de la Idiada (350 ha), la gran pista de proves automobilístiques.

També cau pel seu propi pes el càlcul de trànsit de camions previstos –el Pla calcula una quantitat de 25.000 viatges/dia, dels quals només 4.600 seran de camions pesats– que, tot i ser molt, es preveu un trànsit quatre vegades més elevat.

Tots aquests paràmetres fan que els càlculs inicials del propi Pla, que no inclou els problemes generats fora del recinte del CIM, prevegin una contaminació anual de 163.238 tones de CO2. La plataforma, però, atenent a altres CIMS existents i en funcionament, considera molt baixa aquesta previsió. Les previsions segurament serien de 10.000 viatges camions/dia, amb una contaminació entorn de les 640.000 tones/any, sense comptar els altres sectors fora del Pla.

Tot i que les dades i la seva manipulació són un problema seriós, cal no perdre de vista els temes més importants: la imposició d’un artefacte sobre un territori sense tenir en compte ni la seva estructura econòmica, ni la territorial, ni la social.

– És possible desenvolupar al Penedès un sistema econòmic sense la logística, en una comarca castigada per l’atur?

El problema de l’atur ve de lluny i rau en l’aposta que els sectors econòmics i polítics han fet, des de mitjans del segle passat, pel creixement desaforat. Com no hi ha d’haver atur quan al Baix Penedès els últims anys han arribat més de 6.000 persones cada any provinents sobretot de les àrees metropolitanes? Ara, amb la crisi, la construcció, sobretot, ha estat la gran generadora d’atur, però també l’atur és filla de la mobilitat: em surt més a compte poder viure amb més qualitat de vida al Penedès encara que m’hagi de desplaçar cada dia a treballar a la metròpolis.

Per això, el projecte basat en el transport de mercaderies internacional no soluciona el problema sinó que l’agreuja. Quan hi ha crisi econòmica, el transport de mercaderies disminueix. En aquests moments, el transport per carretera ha baixat un 20%, estem amb la mateixa intensitat de trànsit del 2004, segons dades de la pròpia Generalitat. En el sector logístic, els llocs de treball, a part de ser de nivells més aviat baixos, són els més inestables.

L’aposta pel sector logístic, com s’està veient, desplaça definitivament altres sectors amb més futur i de més qualitat: l’agroalimentari, el vitivinícola, l’enoturisme, les energies netes (com la fotovoltaica), els serveis complementaris a les empreses metropolitanes, com ara activitats de gamma alta associades al paisatge, etc.

De fet, just ara, amb la crisi, és quan menys necessitem la imposició d’un projecte aliè als interessos del territori que alteri la necessitat de cercar la complicitat dels sectors econòmics i socials per generar un projecte concebut tenint en compte les possibilitats d’un territori molt ben situat en el món i amb unes qualitats ambientals envejables.

– Com es veuen afectats els municipis on es vol construir el CIM?
La creació d’un feix de carreteres (AP-7, C-31, C-32, C-15, N-340 i, a més, l’A-7) i de tren (Renfe, AVE i ara també de mercaderies) aboca el Penedès cada vegada més a consagrar-se com a comarca corredor. Si permetem que s’hi assentin les multinacionals de la logística, acabaran convertint-la, a més, en un gran contenidor, el pati de darrera de la metròpolis. A canvi de què? De la promesa d’uns quants llocs de treball precaris? Una economia que funcioni ha de ser diversificada i que parteixi de baix a dalt. Si ve de dalt, el benefici se’n va cap a dalt.

En el cas dels municipis directament afectats, es comencen a detectar símptomes preocupants. A la Bisbal he parlat amb un important productor de vins i caves autòcton que ha apostat i ha invertit molts diners pel vi d’autor molt lligat a la terra i amb referències al paisatge vinícola penedesenc. Ara veu com creixen les naus logístiques davant de les seva finca i se sent enganyat ja que, quan s’hi va establir, es trobava al bell mig de les vinyes penedesenques i ara comença a estar rodejat de naus de 25 metres d’alçada. En el cas de Banyeres, preveient el CIM, es van començar a construir habitatges per damunt de les previsions de creixement de la població, cosa que ha generat desequilibris de dimensionat urbanístic: la desmesura comença a fer-se evident. Els indrets on l’administració va comprar les terres de sota mà comencen a presentar signes evidents d’ermar.

A més, aquests municipis estan afectats de ple per la construcció de grans infraestructures viàries que han de comunicar els grans polígons industrials, que s’ubicaran en aquests municipis, amb Europa. Al camp al nord de l’Arboç, s’hi preveu instal•lar les vies d’espera per als trens de mercaderies. El resultat és que el cor de la plana agrícola baix penedesenca serà esquarterada per la traça maldestra de les infraestructures viàries (A-7) i ferroviàries (tren de mercaderies). Una autèntica transmutació del model territorial, tant econòmic o paisatgístic com social.

– Des de la societat civil, com es pot afrontar un projecte que ve marcat des de la Generalitat?
La societat civil i les administracions locals i comarcals han afrontat el projecte imposat amb una lluita que ja fa set anys que dura. Manifestacions massives amb tallades a les carreteres, signatures, posicionament i al•legacions en contra de la majoria d’ajuntaments i els consells comarcals del Penedès, no han fet baixar del burro els diferents responsables polítics d’aquest projecte.

Durant el període d’exposició del Pla Territorial del Camp de Tarragona, on es preveia el Logis, es varen presentar més de 1.200 al•legacions. Ara, en l’exposició de l’aprovació inicial del Pla del Logis, durant tot el mes d’octubre s’han presentat entorn d’unes 300 al•legacions en contra del Logis i s’esperen encara les al•legacions de les administracions, que tenen temps fins al 3 de novembre, tot i que s’ha fet públic que l’Ajuntament de Vilafranca ja l’ha presentada i l’Arboç i Banyeres també l’estan preparant. Des de la Plataforma, hem dissenyat un model d’al•legació (http://nofemelcim.blogspot.com/) que associacions, partits i ajuntaments poden presentar al DPTOP.

També es pensa demanar als eurodiputats que facin una demanda al Parlament Europeu ja que el procés d’elaboració del Pla ha vulnerat el “Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en assumptes ambientals”, sobretot en un projecte imposat que pot alterar substancialment l’estructura territorial del Penedès.

L’objectiu és reunir el màxim possible de mostres de rebuig al Logis Penedès per aconseguir aturar el projecte i encetar un veritable i autèntic debat ciutadà sobre tots els problemes que hi ha sobre la taula i que no han estat ni tan sols esmentats, com el tema de l’energia, la contaminació, la crisi econòmica des del vessant dels objectius de futur, molt diferents ara de quan es va prendre la decisió de fer un port sec al Penedès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: