Mourad és el secretari de l’Associació Cultural Islàmica de Vilanova i la Geltrú i de la Comunitat Mesquita Al-Furkan

15 jul.


Com s’organitza la comunitat islàmica a Vilanova?
Tenim dues associacions, una de cultural i una de religiosa. És així perquè l’Ajuntament només treballa amb associacions culturals i, en canvi, amb l’Estat es pot treballar també amb associacions religioses. Ambdues estan registrades, a l’Ajuntament i al Ministeri de Justícia respectivament. La majoria de comunitats musulmanes funcionen així.

Quins són els objectius de l’Associació?
El nostre objectiu és ajudar, en primer lloc, la gent que arriba perquè s’integri plenament al municipi i a portar una convivència plena amb la resta dels ciutadans. I també, per un altre cantó, difondre l’Islam i la cultura àrab i musulmana.

Quines activitats dueu a terme?
Tenim projectes durant tot l’any. Per exemple, fa poc vam fer la jornada de portes obertes. També alguna xerrada. A l’hivern van venir dos professors de la UAB. També participem de la xarxa d’entitats de l’Ajuntament, col•laborem amb associacions de veïns, etcètera. Fem activitats que estan dirigides a la gent de l’Associació, de la comunitat, i activitats per a la gent que no en forma part.

I teniu bona resposta?
Sí, sí. Només hi ha el problema de la difusió, és com tot. Si hi ha bona difusió, la gent ve. En general, hem tingut bona resposta. Sobretot els amics, els companys de la feina, els col•legues, als altres els costa més.

Com s’organitza la vostra associació?
Tenim un president, un vicepresident, un secretari (que sóc jo), un tresorer, un vocal… com qualsevol associació. Jo sóc la cara visible pel tema de l’idioma. A la gent li costa: hi ha una barreja entre els que parlen català o castellà, i els que no parlen ni català ni castellà. Això sempre ho dic, no només a la gent de l’Associació sinó a la comunitat, que el tema de l’idioma és prioritari. I aquí a Catalunya el català és el primer, perquè això trenca moltes barreres, no només a nivell d’associació, sinó a nivell personal, de cadascú.

Com valores el grau d’integració de la comunitat islàmica a Vilanova?
La gent està disposada a integrar-se. Ara bé, de vegades es parla d’integració i de vegades de convivència, cadascú ho veu com vol. Tant la integració com la convivència són a dues bandes: jo haig de conviure amb tu, però tu també has de conviure amb mi. Sempre hi ha algun tipus de problemes: l’idioma, com he dit abans. Però en general veig que la gent s’integra; els fills de les famílies que viuen aquí i van a l’escola ja són catalans, són de Vilanova.

Als nens els és més fàcil perquè ja van a l’escola; per als adults és més difícil?
Hi ha una mica de tot. Et puc dir que hi ha gent que, amb els veïns, amb els pares de l’escola, etc… hi tenen un tracte continuat. N’hi ha alguns, però, que estan tancats en el seu àmbit, amb la seva gent. El meu pare, per exemple, porta aquí 38 anys, però com que va començar a treballar en la construcció i tots els seus companys eren marroquins i parlaven àrab, ara si parles amb ell ho tens difícil. De tota manera, ells ho veuen com un avantatge: perquè entre ells s’ajuden moltíssim; si arribes aquí, t’ajuden a buscar feina, a fer gestions… És una manera de veure-ho diferent.

Creus que l’Ajuntament pot fer alguna cosa més en aquest sentit?
L’Ajuntament està fent moltes coses. Hi ha molts projectes: jo mateix participo en un curs de català per a pescadors marroquins. Hi ha coses que s’estan fent, però la gent està pendent de la crisi…

Parlant de la crisi, hi ha problemes específics en la comunitat musulmana?
Home, sí que hi ha problemes. Sobretot nosaltres som immigrants aquí i encara ens miren amb aquests ulls. Per accedir a la feina, jo mateix, vaig estar a l’atur fa un any i mig. Tinc estudis i experiència, però participes en una selecció i escullen al que té el DNI d’aquí, això jo ho he viscut. La gent pateix aquesta situació; hi ha gent que ha tornat al Marroc de manera definitiva, hi ha gent que ha tornat una temporada i d’aquí a un o dos anys a veure què fan. La crisi ha tocat a tothom, a tothom igual, a la gent d’aquí també. Els serveis socials, per exemple, no donen a l’abast. Des de l’Associació fem el que podem, perquè també hem vist que les ajudes que ens donaven per subvencionar les activitats, que són ajudes voluntàries, ara són menys.

Hi ha molta gent que ha decidit tornar al seu país d’origen?
N’hi ha molts, però no et sabria dir el nombre. Hi ha molta gent que ha tornat a la situació anterior: la família torna al seu país i els homes es queden aquí. En lloc de viure amb la seva família, comparteixen pis amb 4 amics i s’estalvien el lloguer. Tornen a la situació com estaven quan van arribar.

Els marroquins són els més nombrosos en la comunitat musulmana?
Sí, la majoria és del Marroc. També hi ha gent d’Algèria, Tunísia. N’hi ha de Mauritània i de països subsaharians. També ha crescut força la comunitat paquistanesa. Hi ha gent de tot arreu.

Creus que des de l’Ajuntament es podria fer alguna cosa més, prendre alguna mesura concreta en l’àmbit laboral, econòmic, escolar, d’integració…?
Fer, es podrien fer moltes coses. Per exemple, a Girona, on tinc família, l’Ajuntament va reservar per un Pla d’Ocupació unes places per a cada comunitat, en van agafar uns deu de cada, diguem-ne, i així van donar també una oportunitat a la gent de la comunitat musulmana. Aquí, a Vilanova, això no s’ha fet. També és veritat que per la nostra part resulta difícil anar a parlar amb l’Ajuntament en nom de la comunitat. A nivell associaciatiu costa anar a parlar en nom de totes les famílies. Cada família s’adreça als Serveis Socials en nom seu. I tampoc està dins els estatuts de la nostra associació aquesta tasca.

I quina valoració feu del funcionament dels Serveis Socials?
Home, de vegades allarguen tant la concessió de determinats ajuts que mentrestant les circumstàncies del sol•licitant canvien i s’hi perd el dret. Però això no sé si ens afecta només a nosaltres.
Sí, és la burocràcia, que tots coneixem. I l’acollida escolar, la valoreu positivament?
Bé, és una bona eina que permet sobretot que les mares de la nostra comunitat es relacionin amb les altres mares quan es troben a l’escola, per aprendre l’idioma…

Creus que el nivell d’integració o de convivència de les dones i dels homes és el mateix, o les dones tenen més dificultats?

Els homes ho tenen més fácil a través de la feina, perquè segons els nostres costums els homes han de mantenir la familia mentre que les dones s’ocupen de la casa i dels nens, per això els resulta més fácil. Les dones, en canvi, es relacionen amb altres dones a les escoles, per exemple.

Però n’hi ha prou amb això?
Doncs no, haurien de relacionar-se amb els veïns i amb tothom, però com és lògic la relació s’estableix sobretot amb les dones de la comunitat, aniran a comprar i així, però segurament sempre en un cercle. El fet d’estar en un país llunyà del d’origen afavoreix aquesta manera de relacionar-se. Però això no passa només respecte de la gent d’aquí. Això passa també en un altre sentit entre els homes: els marroquins ens relacionem sobretot amb els marroquins, els algerians amb els algerians, etc. Són com cercles dins un altre cercle.

Això es produeix també entre la comunitat àrab i amaziga?
Sí, en part. Però nosaltres, a l’Associació, intentem trencar això perquè nosaltres tots som iguals. A la comunitat musulmana ens uneix la religió siguem d’on siguem. No tots els àrabs són musulmans, un turc no és àrab però pot ser musulmà, els amazigs no són àrabs però són musulmans, l’Islam és això, no fa diferències. Per exemple els àrabs marroquins no entenem l’amazig i els amazigs no parlen àrab, llavors l’Islam és la llengua comuna que hem de parlar, és el que ens uneix.

I parlant de l’Islam i de les dones, com veieu el tema de la prohibició del burka?
No entenem per què han tret el tema ara. Per nosaltres el debat no existeix. Ho veiem als mitjans de comunicació, però no ens preocupa perquè potser et trobes només una dona a Vilanova amb el burka o una a Lleida, per exemple. No és un problema, però sembla que ara és el moment. Són motius electorals. Es vol aprofitar que hi ha eleccions i crisi, i es busca desviar l’atenció cap a qüestions com aquesta, cap als immigrants, cap als musulmans.

Això no lligaria amb l’aparició de grups com PXC, que el cap de semana passat es van presentar a Vilanova?
Sí, he sentit que es volen presentar a les eleccions a Vilanova. Són oportunistes. Veuen que ara hi ha un debat i que poden treure algun vot amb això.
Vosaltres percebeu que en aquests moments hi ha un ambient especial de xenofòbia o racisme?
Jo diria que això ha existit, existeix i existirà. Depèn del moment. Però nosaltres no estem preocupats, què ens poden fer? Ara és un moment especial perquè s’ha generat aquest debat sobre el burka i abans va ser el tema de l’empadronament de Vic, però quan arribin les eleccions els votaran quatre-centes o cinc-centes persones o menys, i ja està.

Creieu realment que és així de minoritari?
Jo crec que sí. A Vilanova no crec que vagi a més, si no, “apaga y vámonos”.

Com us informeu d’aquests temes i de l’actualitaten general del país?
La majoria de la comunitat no saben si aquests partits s’hi presentaran o no. La informació la seguim per TV3, per la 1,… Pels diaris no tant, si algú llegeix una notícia que ens afecta la comenta als altres. També ens informem per Internet. Pels canals àrabs també. I per la premsa local, tot i que a la gent li costa llegir. En general crec que estem ben informats.

Quanta gent us podeu arribar a reunir a la mesquita?
Com que fem cinc oracions al dia, hi ha gent que ve al matí i no ve a la tarda; altres que vénen a la tarda i no vénen al matí… A la penúltima oració, cap a dos quarts de deu del vespre, és quan hi ha més gent: es poden arribar a reunir, en un dia normal, al voltant de 150 persones. A l’última, a dos quarts de dotze, a la gent li costa venir perquè és tard i l’endemà s’ha d’anar a treballar. Els divendres i els caps de setmana es poden reunir unes 500 persones. Més enllà de temes religiosos, la mesquita esdevé un espai de relació.

La vida religiosa, la segueix tota la comunitat? Podríem dir que n’hi ha una part “atea”?
No crec que hi hagi aquí una part de la població procedent del Marroc, per exemple, que sigui totalment laica. Cadascú s’adapta com pot i com vol a la vida religiosa. Hi ha de tot, hi ha practicants, hi ha no practicants, hi ha ateus… però aquests ja no són musulmans. De tota manera, si ho preguntes, tots et diran que són musulmans, encara que cadascú ho visqui de la seva manera, perquè l’arrel és musulmana. Ningú no pot jutjar la manera en què es viu l’Islam, per exemple si algú no fa les oracions quan correspon, ningú no pot jutjar-ho, forma part de la relació de cadascú amb Déu.

Es diu que hi ha imams que vénen finançats per determinats països per promoure una visió més extremista de l’Islam…
L’Imam de Cunit, a qui s’ha acusat de criticar la noia que no es volia posar el vel, porta un munt d’anys aquí i no feia d’imam. Estava treballant com tothom i, com que no hi havia ningú per dirigir les oracions, se li va demanar que ho fes ell. L’imam és el que dirigeix les oracions i ha de saber una mica més que els altres. No cal que sàpiga molt com aquests que veiem a la televisió: aquí, d’aquests no n’hi ha. Els que hi ha no han estudiat per a això. Aquests se’ls hauria de pagar, mantenir-los i tenir-los com un treballador qualsevol, i això no pot ser. Aquí s’agafa un membre de la comunitat que sap una mica més que els altres, que la gent el coneix i que genera confiança i seguretat i ja està. Tots els imams que hi ha a Catalunya i a Espanya són així. Els únics que han estudiat i que s’han preparat són els de les grans mesquites de les grans ciutats. Jo coneixia del Marroc aquesta noia de Cunit i anava sempre amb el vel. Quan vaig venir, l’any 98, estava casada i també portava el vel. Després, un dia va decidir que ja no se’l volia posar. No m’ho vaig creure fins que ho vaig veure a les notícies. Sembla que eren la dona i la filla de l’imam, que li deien que havia de portar el vel, però ella va dir que era l’imam. Però tot plegat no és res, només són notícies per omplir.

Vols afegir alguna cosa més?
El gran problema de la comunitat musulmana d’aquí és el coneixement de l’idioma. Per això, la majoria treballen en la construcció, a l’hostaleria, són pescadors… També n’hi ha que tenen estudis i poden accedir a alguna altra feina. Però això passa a tothom: si no tens estudis, no pots accedir a moltes feines. Últimament, n’hi ha que han començat a obrir comerços, sobretot amb l’arribada de paquistanesos. Abans n’hi havia tres o quatre i la gent de la comunitat tenia tendència a anar-hi.

2 Respostes per a “Mourad és el secretari de l’Associació Cultural Islàmica de Vilanova i la Geltrú i de la Comunitat Mesquita Al-Furkan”

  1. Eulàlia 02/08/2010 a 8:38 am #

    M’ha agradat molt AQUESTA ENTREVISTA

  2. Eulàlia 02/08/2010 a 8:42 am #

    M’ha agradat molt AQUESTA ENTREVISTA. mostra una cara més propera dels musulmans, ens convida a conèixer-los i em sorpren la tranquil·litat amb la que viuen les nostres visions d’ells o reaccions cap a ells. També. com a dona em sap greu que el tema del burka el minimitzin a un tema electoral únicament.

    M’agradaria fer quelcom per tal que es puguéssin acostar més al nostre idioma, el català. És una entrevista molt interessant per saber què passa a vila, en general els i les musulmanes no tenen veu o difusió, com es diu a l’entrevista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: